Anàlisi Lexicomètrica

Per a finalitzar l'assignatura fem un anàlisi lexicomètric sobre diferents blocs trobats a la web. La temàtica escollida per fer l’anàlisi a estat el feminisme i el concepte de gènere com a eina analítica, tant actual com necessari en la nostra societat.

He triat tres blocs que tenen la política en comú. Normalment hom va llegint el que ells publiquen en els seus blogs i he trobat interessant fer l’anàlisi sobre els seus discursos.

Els blogs triats pel treball de recerca han sigut:

https://www.ara.cat/dossier/feminisme-Revolucio-del-pensament_0_1972002806.html

http://www.donesenxarxa.cat/lidia-falcon-advocada-feminisme

https://cat.elpais.com/cat/2017/01/04/cultura/1483563674_254188.html

Els posts s’han guardat en un arxiu amb format .txt i s’han pujat al programa AntCon .

Començant pel primer dels blogs, en un primer moment executant l’eina AntConc, en un anàlisi preliminar, com es pot veure en la primera imatge, detectem una gran quantitat de “soroll” , es a dir, paraules no significatives a l’hora d’efectuar l’anàlisi, com articles, adverbis, preposicions, etc.

A continuació faig una comparativa dels tres documents valorant les vegades que la paraula feminisme apareix a cada un d’ells :

Paraules com institucional, projecte, llei, feminista i reivindicacions es repeteixen sovint.

En la següent imatge  fem una visió transversal del corpus la qual cosa permet analitzar cada un dels context en els que apareixen les paraules del corpus. En aquest cas veiem els contextos on apareix la paraula feminista

Un altre exemple és amb la paraula dones

He fet una concordança on es mostren tots els contextos on apareix la paraula dones. Aquest anàlisi numèric ens presenta el tema principal dels blogs analitzats, on el feminisme és el principal discurs. Tots els mots importants es relacionen en el mateix tema, com podem veure a l’anàlisi, i són moltes les concordances entre la totalitat dels textos analitzats en l’ús freqüent d’aquests mots.

Paraules com institucional, projecte, llei, feminista i reivindicacions es repeteixen sovint. Són resultats el suficientment explícits com per saber de que s’està parlant encara que desconeguem de què es tracten els blocs. La temàtica que tenen els tres blogs ès la lluita de gènere en una societat un tant patriarcal i per això trobem conceptes com reivindicacions, dones.

Escriptura hipermedia i lectoautors

La revolució de les noves tecnologies tenen com a resultat la interactivitat. Aquesta interactivitat és el resultat de la participació activa i bidireccional del lectoautor en la societat de la informació. La tecnologia digital obre noves possibilitat d’interactuació, on hi ha diferents graus de participació segons el programa informàtic o videojoc en qüestió.

Existeix una nova connexió entre autors i lectors a traves de l’hipertext o els lectors es poden convertir en coautors del relat. De tal manera com pot passar al llegir un llibre que crees una història paral·lela  a la que dibuixa el guionista, amb els jocs virtuals on el jugador interactua construint una vida dintre del joc. Isidro Moreno en el seu llibre Escriputra hipermèdia y lectoautores ens posa com exemples, Los Sims i Antigrav, aquest últim com més sofisticat on l’interfaz del hardware és el cos del lectoautor .

Coneixedors tant autors com lectoautors  del nou mon tecnològic, de la escriptura digital i el suport que ho conforma, llocs com els museu presenten nous recursos didàctics per accedir de manera diferent al patrimoni cultural on els visitants passen de ser essers passius i simples receptors a ser actius.  

La societat en xarxa     

Vivim en una era caracteritzada per una revolució tecnològica centrada en les revolucions digitals d’informació i comunicació. La societat al estar massivament connectada, amb millor accés a la formació i amb tecnologia que li permet crear, barrejar i compartir passa de ser una societat de la informació a una societat xarxa, un nou model que redefineix conceptes com identitat, ciutadania, poder, participació, etc. La societat s’estructura en xarxes, unes xarxes de la informació fetes possibles per les tecnologies de la informació.

La nostra societat està endinsada en una època marcada per processos de globalització i el naixement de la societat xarxa. Un entramat de xarxes activades per tecnologies digitals de la comunicació i la informació basades en la microelectrònica la qual es genera fonamentalment en les societats industrialitzades més madures ja que la tecnologia necessària per a sostenir la societat en xarxa, està relacionada amb el grau de desenvolupament d’una societat, la qual cosa fa pensar que no arriba a tothom per igual.

L’exclusió de territoris i persones que no generen valor per a la xarxa són un tret característic de la societat en xarxa, podem dir que la societat en aquest àmbit funciona en una base de lògica binària de inclusió-exclusió. Aquest fenomen anomenat bretxa digital te una doble plasmació:

• Una, d'ordre geopolític que augmenta la distància entre països rics i països pobres en l'àmbit planetari, o entre regions més o menys desenvolupades en el si dels estats, es a dir la divisòria entre el grup de població que es pot beneficiar de les TIC i els que no.

• Una altra, d'ordre social que augmenta la distància entre capes socials, en l'àmbit planetari o a l'interior de cada estat o regió. Cal dir que la geografia dels usuaris d’internet es caracteritza per tenir un alt nivell de concentració al món desenvolupat. 

· 

D’altra banda la societat xarxa també influencia l’economia a traves de la globalització de les activitats econòmiques decisives concentrant poder, riquesa i informació i que dona com a resultat que visquem en un capitalisme global que ha canviat la manera de fer política, accedir a la cultura i l’organització dels moviments socials. 

Transmissió de coneixements en format paper o electrònic

Tot document que te com a funció la transmissió de coneixement te un component anomenat paratextual que facilita la lectura i comprensió. En aquest àmbit el document hipertextual suposa una novetat a tenir en compte.

En els documents en format paper, la unitat de lectura la constitueix la doble pàgina on s’hi distribueixen els elements paratextuals.

El paratext és heterogeni; elements icònics (visuals) de diferent indole (mapes, gràfics), diversitat d’elements textuals (diccionari, gramàtica, textos, etc) , distribuïts de manera homogènia entre pàgines i subordinats a la funció del document.

En el document hipertextual al analitzar el seu component paratextual, observem que donada la seva força integradora de nombrosos continguts i la seva possibilitat de crear vincles i hipervincles en tot el document, ha aportat nous elements a la transmissió del coneixement.  Si be tendeix a ser homogeni amb els seus elements (índex, menús, enllaços), d’altra banda contràriament al que succeeix en els documents en paper, incrementa el nivell d’interacció amb el lector, ofereix funcions que faciliten l’activitat dels usuaris: des d’escollir els formats (lletra, vista pantalla), fins el conjunt dels instruments de navegació. Continua la tasca de transmissió del coneixement mitjançant el manteniment dels elements paratextuals, però actualitzant la tecnologia en la que es presenten i aportant noves possibilitats especialment en lo referent a la interacció entre autor i lector i  a la autonomia del lector.

A llarg de la història han aparegut diferents gèneres del discurs de transmissió de coneixements; de la oralitat al pergamí i al paper, de la impremta a lo audiovisual i a la informàtica.  S’han succeït uns als altres i han aparegut nous gèneres, integrant-los i potenciant-los. Es a dir, absorbeixen les funcions dels anteriors i creen conservant la mateixa cara i els mateixos objectius.

Rols de gènere

Ens recorda que la nostra societat no és igualitària i per tant s’ha d’estar constantment alerta.  En molts països la figura de la dona i l’home continuen sent determinades per certs estereotips sexistes. Sovint a la dona se la defineix sota la imatge de bellesa física i que ha de mostrar els seus sentiments. En contra, la figura de l’home es caracterirtza per no manifestar en públic les emocions, i amb una marcada imatge de poder i autoritat .

Si et poses a pensar te'n adones  que ja de petits els estereotips estan presents en la  teva vida. Sovint a més d’un se li passarà pel cap que quan era petit o petita et feien  jugar a pilota o a nines segons si eres home o dona. 

Diàriament ens trobem amb un munt de situacions que ens remeten als estereotips a través de mitjans de comunicació, publicitat, a la feina, etc.

Llibre o ebook?

Si be cada cop és més normal que les noves tecnologies siguin presents en la rutina diària de les persones; lloc de treball i en el temps lliure, hi ha petites parcel·les on la tecnologia encara no és acceptada per tothom. Un exemple és el de la lectura on molts encara volem gaudir-ne amb els llibres analògics i mostrem rebuig envers als ebooks.

Als que ens agrada el llibre analògic, valorem poder anar a la llibreria, triar, tocar, deixar-se aconsellar pel llibreter, etc. Som conscients de l’espai que ocupen a les cases particulars però malgrat això, adaptem l’espai a les necessitats comprant llibreries que en el meu cas són d’Ikea.

D’altra banda també cal pensar que la revolució digital obliga a fer canvis estructurals i actituds envers el mon del llibre. Tots els sectors que en formen part; editorials, distribuïdores i llibreries han d'adaptar-se a nous canvis si no volen desaparèixer, sobretot les llibreries.Es important les aportacions que fa en referència a aquests aspectes el llibre “Paradigma digital y sostenible”